Les
tertúlies literàries dialògiques s’inicien a principis dels anys 80 a l’escola d’adults de La
Verneda –Sant Martí. Un grup d’educadors i investigadors d’aquesta escola
inspirats en l’educació llibertària de finals del s. XIX i principis del XX,
van crear per primer cop la tertúlia literària dialògica.
La tertúlia
literària dialògica és una dimensió
instrumental[1]
de l’Aprenentatge Dialògic, que es produeix a partir del diàleg i debat entre
les persones. Com diu Paulo Freire, l’experiència dialògica és fonamental per a
la construcció de la curiositat epistemològica: són elements constituïts
d’aquesta; la postura crítica que el
diàleg implica; la seva preocupació per aprendre la raó de ser l’objecte que
intervé entre els subjectes i el diàleg (Freire 1997, p. 110-111).
A partir de
l’entrevista[2]
realitzada a Belinda Siles, directora de l’escola Mare de Déu del Rocío de Sant Vicenç dels Horts, afirma que porta 12 anys fent tertúlies, tinc moltes anècdotes i hi ha alumnes que em
diuen que si llegeixen “la culpa es meva” i aquesta culpa m’encanta.
Partint doncs de la seva experiència, diu que com
a punt fort és que treballes la
lectura d’una manera que els alumnes no estan acostumats a fer-ho, però que els
va engrescant poc a poc, pensa que no han de fer una feina escrita després de
la lectura i això no és el que es fa normalment a les escoles. Com a punt feble, de moment no li trobo! per
a mi tots són forts, estic molt convençuda i a part està avalada com a pràctica
d’èxit educatiu pel comitè científic internacional.
A través de
la lectura dels grans clàssics es genera una dinàmica de diàleg igualitari, que
arribar a plantejar que els coneixements que transmet cada persona des de la
pròpia experiència i vivència i segons la seva cultura individual, provoca que
les persones que participen en les tertúlies literàries dialògiques, comencin
a experimentar el que se’n diu Igualtat
de Diferències, de manera que es
crea respecte, solidaritat i tolerància
cap a l’altre i es dóna pas a aquelles persones que solen participar poc. Com puc ser tolerant si, a més de considerar
a l’altre com a diferent a mi, el considero com a inferior? (Freire,
1997:93), tal i com reflexiona Paulo Freire, una persona deixa de ser tolerant
en el moment que considera que la seva persona i cultura es superior a les
altres. Les comunitats d’aprenentatge en general i les tertúlies dialògiques en
particular, trenquen amb la concepció de la diferència com un fet negatiu que
passa a ser una concepció igualitària. Amb aquesta tolerància cap a la
diferència, les persones reforcen la seva autoconfiança i no tenen por a dir
les seves idees, pensaments i coneixements en el diàleg que es genera, de
manera que es crea una interacció positiva i enriquidora.
Les tertúlies
literàries dialògiques durant l’etapa infantil es treballen de la següent
manera:
Organització.
Una vegada a la setmana i durant una hora, es desenvolupa la tertúlia literària
dialògica a partir de l’adaptació d’un dels grans clàssics de la literatura universal.
Lloc.
Normalment es realitza a la biblioteca de l’escola, que és el lloc idoni per a
dur a terme les tertúlies.
Desenvolupament. Els nens i les nenes es col·loquen en cercle.
Seguidament es fa un resum de les normes
de comportament que s’han de seguir i es presenta a la titella “Pep”.
Per a captar
millor l’atenció dels nens i nenes sempre es té suport visual com dibuixos,
fotos, paraules. El protocol que es segueix sempre és:
·
Pep el presentem després d’haver-lo despertat
(caixa).
·
Els nens i nenes li canten una cançó i el saluden.
·
Pep presenta el conte als nens i nenes.
·
Pep explica el conte.
·
Quan s’acaba d’explicar el conte, el Pep fa
preguntes sobre el conte i altres temes que puguin sorgir per a fer el debat.
·
Quan s’acaba el debat, el Pep s’acomiada i els nens
i nenes es posen en fila per a tornar a classe.
Les
tertúlies literàries dialògiques, cada cop estan tenint més força. A CONFAPEA[3],
s’estan duent a terme el projecte de “les mil i una tertúlies literàries
dialògiques”. Cada any aquest organisme coordina i promou la conferència sobre
tertúlies literàries dialògiques. El seu objectiu principal és apropar la
literatura clàssica a totes aquelles persones adultes que no en tenen accés.
Hi ha
estratègies clares i avalades per la comunitat científica internacional que
porten cap a l’èxit a nivell educatiu i de convivència. La lectura dialògica és
una d’elles, aquesta permet que els nens i nenes:
- Escoltin
històries, contes clàssics, que estan adaptats a la seva edat.
- Veuen
llegir i aquesta és una acció per a fomentar la lectura entre ells i elles.
- És
una manera d’introduir-los poc a poc dins del món de la literatura clàssica
universal. Es produeix un apropament als llibres.
